Abric Romaní

Abric Romaní

La importància de aquest registre arqueològic de l'Abric Romaní, ha fet que en l'actualitat sigui un dels principals jaciments arqueològics europeus del paleolític mitjà, i que els resultats de la recerca d'alt nivell científic que s'hi porta a terme esdevinguin claus per caracteritzar i entendre com vivien els grups neandertals que poblaren Europa ara fa entre 80.000 i 40.000 anys. També han estat recuperades eines fetes sobre os i, de forma especialment destacable per la seva excepcionalitat, instruments realitzats amb fusta d'una antiguitat de 50.000 anys. La singularitat del dipòsit sedimentari de l'Abric Romaní ha afavorit que aquest sigui un dels pocs jaciments del món que conservin la fusta de cronologies tan antigues. Dels objectes de fusta recuperats en destaquen un tronc d'arbre de tres metres de llarg aportat intencionadament a l'hàbitat i situat al costat d'un fogar, un trespeus i diversos instruments treballats com són estaques apuntades, petits punxons i safates.

Els primers indicis de poblament a Catalunya

Els primers indicis de poblament a Catalunya es remunten a 1.200.000 anys i són representats per una indústria primitiva. Però la primera troballa anatòmica té tan sols 450.000 anys d’antiguitat. Va ser descoberta a la Cova de l’Aragó (Talteüll, Rosselló). Es tracta de les restes del crani d’un individu jove corresponent als preneandertals, grup al qual també pertany la mandíbula trobada a Banyoles i que data de fa 100.000 anys.