Llibertat

Montjuïc. Barcelona

La llibertat, per tendència natural, refusa les parcel·lacions. Tendeix al tot o al no-res. És per això que els invasors no acaben d'entendre que mai en tinguem prou i que quan ens donen fins aquí volem fins allà. I sempre més enllà.

I és que la llibertat ni es pot concedir, ni és a la venda, ni caduca. Es pot, això sí, i mala experiència en tenim els catalans i les catalanes, constrènyer, combatre, embrutar, escarnir i arrabassar. Però, a dreta llei, són accions de força, de coacció, que no militen en el camp de la raó. 

A l'invasor li queda, per anar entretenint la seva follia, bombardejar Barcelona cada cinquanta anys i preparar els canons per als propers cinquanta. Galdosa feina política, com hi ha món!

* Jaume Rodri

Així s'ha fet un poble

Antoni Gaudí. Barcelona

Perdre una guerra, no vol pas dir perdre la raó de ser. Perdre una i mil guerres afegeix dolor però no erosiona la raó. El cas és que, passats i passat debatuts, som. 

Som una nació mancada de reconeixement oficial. De moment. Quantes evidències, però, han trigat anys i panys a obtenir el reconeixement! És qüestió, gairebé sempre, de mantenir pacientment l'autoafirmació. Ni que sigui en veu baixa. 

Passen reis; passen èpoques; passen modes; passen grans teories; passen lentes, milers de penúries; passen, també, les traïcions... i darrere de cada moment històric, petit o gran, aflora de nou la incombustible flama de la nostra raó col·lectiva. Mil·lenària raó cuita a foc molt i molt lent. Hores i més hores d'amassament comunitari, juxtaposant-se milions i milions de mans, en una llarga cursa de relleus inacabable. L'un a l'altre ens passem el mos de raó que coneixem i estimem. Sense dir-nos gran cosa. Així s'ha fet un poble. El nostre.

*  Jaume Rodri

La nostra dansa

Sardana

Crec que la sardana

és el sí de la terra,hi ha qui asseguravingué d’Orient,mes caldrà veurelo bé que la ballenles fulles caigudesjugant amb el vent.

Cobla tan sonoraque és la tramuntanaque bufa i retrunymés fort o més lent,marcant els compassosque gira i que volta,que xiula i refilacom un instrument.

Les messes inclinenels caps i l’espigai dansen airosesoscil·lant dolçament,els pins i els roures,el faig i l’alzina,el bosc que mormolai el cant dels ocells.

Els cors que s’alegren,els ulls s’il·luminen,l’esperit es temperai la sang que s’encén;

aquesta és la dansade la nostra pàtria,de les mans unides,de la germanor;

d’arreu veniu a ballar-laque en la gran rotllanahi podrem cabre tots.-

* Simó Granollers i Batlle

Aumento del independentismo

* Per Montse Francini ‎a CATALANS BOCABADATS (facebook)

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.

Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a cuestiones identitarias, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.

Por ello el abanico de razones son numerosas y porque la actitud del estado español hacia Catalunya no ha hecho nada más que contribuir y aumentar la desafección de los catalanes hacia a la España monolingüe y centralista. Por contra, el españolismo o unionismo en Catalunya sólo responde a día de hoy a puras razones identitarias, pero más allá de estas razones no se expone ningún argumento que justifique la actual dependencia de Catalunya con España. Y aquí, pese a que el discurso economista no entusiasme a ciertos colectivos independentistas, es donde podemos tejer complicidad con ciertos sectores de la sociedad catalana que hasta ahora no mostraban demasiadas simpatías hacia el independentismo. Al final, no sólo la situación cultural muestra el espíritu colonialista de España con Catalunya, el aspecto económico diría que es donde actualmente se visualiza de manera clara y rotunda la política colonial que fomenta la España constitucional respecto a Catalunya.

Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400¤ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47¤ y por cada catalán sólo de 5¤?

¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender por causas simplemente identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿Se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

Por motivos identitarios ¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316¤ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198¤ por andaluz, 894¤ por madrileño, 574¤ por aragonés y 407¤ por castellanomanchego.

¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?

Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.

* Per Montse Francini ‎a CATALANS BOCABADATS (facebook)

Carnet de Nacionalitat Catalana

El carnet de nacionalitat catalana diu en el seu decàleg:

1.- Catalunya és la teva terra. Aquesta és la teva nació.

2.- La terra és sagrada. Traïdor qui gosi profanar-la.

3.- Llengua, història, comarques, ecologia, folklore, institucions i festes nacionals són el teu patrimoni: guarda'l gelosament i enriqueix-lo.

4.- No et venguis Catalunya, ni per partidisme, ni per diners, ni per cap mena de poder... ni per res.

5.- No matis ni atropellis en nom de cap consigna. No et deixis matar ni atropellar perquè sí.

6.- No regategis el dret de ser català a cap ciutadà. Tots els qui estimen la terra tenen dret a reclamar-la com a seva.

7.- No imposis a ningú la teva nacionalitat. Catalunya és terra de llibertat.

8.- No t'enlluernin aventures forasteres. Catalunya és el teu camp de treball. Això no et priva d'ésser solidari amb tots els homes i dones.

9.- No serveixis els enemics del teu poble. Són enemics de tots els pobles del món.

10.- Sigues crític: Catalunya no és la terra millor, és simplement la teva.

Amor a la pàtria

Cambrils

Aquest amor que sentim els catalans i les catalanes cap a la nostra terra, és un sentiment que com pretenen alguns, cal extirpar? un sentiment del què cal avergonyir-nos?

L'amor a la pàtria és un sentiment natural, com l'amor dels pares als fills. 

Si aquest sentiment de l'amor és essencial, perquè és una força essencial de la vida: estimar als teus fills, també l'amor a la pàtria ho ha de ser i ho ha de ser ara més que mai!!!

Amor a la pàtria sense agressivitat, sense odi cap a l'estranger, sense voracitat de domini, desconeixença i menyspreu cap als altres que estimen a la seva pròpia pàtria. 

Posseir un territori, privilegiat com el nostre és, per a un poble, com una benedicció de Déu. 

Prou que t'estimo, lleial Catalunya, 

per sobre totes les coses del món.

* Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.

La terra

La terra és la base de l'edifici on s'assenta la vida d'un poble; n'és l'element més estable i permanent. Les seves gèneres neixen, viuen i moren damunt d'ella. Passen. Però ella resta, per rebre i nodrir les noves generacions, per afaiçonar-les i formar-les, per donar-los una de les condicions primeres de la seva comunitat i de la seva solidaritat: haver nascut en el mateix indret del món. La seva força és tan vigorosa, que fins i tot les gents que hi arriben, provinents d'altres terres, acaben per ésser-ne influïdes i adaptades, a vegades a desgrat d'elles mateixes; no cal dir els seus descendents, que ja no hi són estranys, ans en són fills.

* Manual d'història de Catalunya

Salvador Puig Antich, en la seva memòria

Salvador Puig Antich

Avui fa 40 anys de l'assassinat de Salvador Puig Antich a mans del govern feixista espanyol de Franco. Ni oblid, ni perdó per aquest crim i tants altres fets pel feixisme que disculpa, protegeix i que no condemna el govern espanyol del PP amb el silenci del PSOE i altres...........

NI OBLID, NI PERDÓ

* Nació digital: Puig Antich Salvador

T'estimo Catalunya

T'estimo Catalunya

T’estimo Catalunya

Bressol dels meus avis,
dels pares, fills i néts,
jo t’estimo!

Llindar d’il·lusions noves,
i d’esperances futures,
jo t’estimo!

Qui podrà del que és tangent
desviar-ne el meu anhel,
si jo t’estimo!

Tant et vull que a pesar meu
lluny de tu res té sentit,
doncs jo t’estimo!

T’estimo tant que si pensara
amb l’etern descans en altre sòl,
jo em moriria!.-

Simó Granollers i Batlle

Pàtria catalana

Parc Güell (Barcelona)

Moltes vegades, caiem en la il·lusió que la majoria de catalanes-catalans, ja tenim la informació desitjable de coses que ens afecten. No obstant, aquest optimisme ens fa imaginar que tots coneixem la nostra Catalunya a la perfecció, la nostra llengua, la nostra història, literatura, economia,...  però després parlant pel carrer, o xarxes socials, internet... ens quedem confosos i admirats de la ignorància en què molts de nosaltres vivim, respecte del que som, el que hem estat i el que conseqüentment tenim dret a ser.

Aquest bloc neix, Pàtria catalana, per anar recopilant informacions, corregir, en la mesura possible, tanta inexacta i tendenciosa informació, i donar una informació exacta i clara del que cal saber de Catalunya.

Només em queda dir que hem de continuar mantenint-nos fidels al nostre esperit, aquell que ens fa actuar amb seny, la nostra virtut suprema. I que, NO permetem que ens deformin i ocultin la nostra història!