Des del segle passat fins a la descolonització recent havien format un nucli idiomàtic, no pas petit, sinó força extens, ensems amb valencians i amb catalans del Principat.
El diari francès Le Constitutionnel, de juliol de 1857, on es parlava de la colonització francesa d'Algèria. I que, la Revista de Menorca (abril, de 1923), havia reproduït fragmentàriament, duien per títol Les villages mahonnais, es referien principalment al vilatge de Fort-de-l'Eau, on els balears formaven, el 1857, l'element únic de la població.
S'hi considerava aquesta colònia, que havia estat fundada set anys abans, com el prototipus i l'obra mestra de les viles maoneses, i per això s'hi estudiaven les característiques de la vila i dels habitants amb una certa extensió. Aquells colons menorquins havien convertit en set anys un tros de terra quasi desèrtica en un dels indrets més flòrids de la província de l'Alger.
"És impossible" -deia l'esmentat article de Le Constitutionnel- "de recórrer aquestes cases, aquestes poblacions, aquests conreus, sense sentir-se penetrat d'un sentiment de profunda simpatia i fins de viva admiració envers aquesta raça porfidiosa i valenta, que es recomana per les qualitats més eminents: l'amor al treball, la sobrietat, el culte de la família, l'instint profundament religiós".
El juny del 1923, Ferran Soldevila, en l'article de La Publicitat va publicar afegint al fragment:
"L'exquisida netedat i el confort dels interiors; la resistència en el treball, la similitud del cel de Menorca amb el d'Algèria, que els permet d'aclimatar-se fàcilment; la fecunditat dels matrimonis; el deler de guany; l'assistència mutual, són altres belles qualitats que assenyala detingudament en els maonesos-algerians l'articulista Henri Couvain i que fan d'ells uns colons d'élite".
.jpg)