L’Aplec de Sardanes

Sardana voladora

N’és la nostra dansa

l’alè de la terra,

més viva que l’aire

que el mar i que el vent

i tot Catalunya

respira com ella

i se’n fan ballades

a on hi cap tothom.

Per totes les viles

pobles i masies,

jovent i mainada

ja tendres o vells

esperen ansiosos

el torn de diada

que uneix la contrada

al crit de l’aplec.

Tots els anys com a premi

una d’eixes viles

vesteix de pubilla

el més gran honor

ser-ne la regina

de la nostra dansa

i en la gran rotllana

unir-nos a tots.

L’aplec és el símbol

de l’ànsia d’un poble

que viu i treballa

donant-se les mans,

l’aplec és l’anhel

d’arrel i fermesa

d’una raça noble

que mai morirà.-

* Simó Granollers i Batlle.

La Sardana

Dansa catalana, que ballen un nombre indeterminat de balladors agafats per les mans formant una rodona. Avui us deixem "La Santa Espina".

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, lo riu, la planta
canten la lluna i el sol.
I tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

* Música d'Enric Morera  
Lletra d'Àngel Guimerà