"La influència catalana sobre el vocabulari castellà va ésser avassalladora a l'Edat Mitjana", escriu Joan Coromines. "Sense entrar en detalls, puc acontentar-me amb afirmar, que una bona meitat del vocabulari nàutic castellà ve de Catalunya": no en degué ésser altra la causa que l'hegemonia de Catalunya en les coses de la mar.
Mots com nao, buque, bajel, gobernalle, avante, timonel, zozobrar, velamen i molts altres, són mots d'origen català. Però no és això sols: com diu Coromines, "a través del castellà, molts d'aquests mots s'han estès després al portuguès i a molts altres idiomes".
Una llista de catalanismes en altres camps del vocabulari castellà ha estat jutjada tan inacabable pel perfecte coneixedor que és de la matèria en Joan Coromines, que ha hagut de limitar-se a citar, a l'atzar de la memòria, només uns quants mots com ara: mercader, merceria, pila (munt de mercaderies), en orre, a granel (antiga mostra de la nostra expansió comercial); pelaire, frazada, vellori (mostra de l'expansió dels nostres teixits); disfrazar, cohete, naipe (exemple de la inventiva catalana en els jocs de divertiment).
En les antigues colònies americanes, on també van acabar per instal·lar-se els catalans i on han continuat instal·lant-s'hi en gran nombre, el català ha influït també en el llenguatge, com no podia ésser altrament, especialment a Cuba i Puerto Rico, on són registrades entre altres, paraules com vegada,
