L’Aplec de Sardanes

Sardana voladora

N’és la nostra dansa

l’alè de la terra,

més viva que l’aire

que el mar i que el vent

i tot Catalunya

respira com ella

i se’n fan ballades

a on hi cap tothom.

Per totes les viles

pobles i masies,

jovent i mainada

ja tendres o vells

esperen ansiosos

el torn de diada

que uneix la contrada

al crit de l’aplec.

Tots els anys com a premi

una d’eixes viles

vesteix de pubilla

el més gran honor

ser-ne la regina

de la nostra dansa

i en la gran rotllana

unir-nos a tots.

L’aplec és el símbol

de l’ànsia d’un poble

que viu i treballa

donant-se les mans,

l’aplec és l’anhel

d’arrel i fermesa

d’una raça noble

que mai morirà.-

* Simó Granollers i Batlle.

La nostra dansa

Sardana

Crec que la sardana

és el sí de la terra,hi ha qui asseguravingué d’Orient,mes caldrà veurelo bé que la ballenles fulles caigudesjugant amb el vent.

Cobla tan sonoraque és la tramuntanaque bufa i retrunymés fort o més lent,marcant els compassosque gira i que volta,que xiula i refilacom un instrument.

Les messes inclinenels caps i l’espigai dansen airosesoscil·lant dolçament,els pins i els roures,el faig i l’alzina,el bosc que mormolai el cant dels ocells.

Els cors que s’alegren,els ulls s’il·luminen,l’esperit es temperai la sang que s’encén;

aquesta és la dansade la nostra pàtria,de les mans unides,de la germanor;

d’arreu veniu a ballar-laque en la gran rotllanahi podrem cabre tots.-

* Simó Granollers i Batlle