La substitució del català pel castellà

La  substitució del català pel castellà, va ser lent i no va prendre veritable embranzida fins al regnat de Carles III quan, entre 1768 i 1772, van promulgar-se una sèrie de decrets que imposaven el castellà com a llengua en l’educació escolar i interferien en els afers mercantils ordenant que les cases de comerç, duguessin els comptes i els llibres en castellà.

D'aquesta manera, el 1768 es promulgava la Reial Cèdula d'Aranjuez, per la qual s'establia l'obligatorietat del castellà com a llengua en tots els nivells de l'ensenyament:

Finalmente, mando que la enseñanza de primeras Letras, Latinidad y Retórica se haga en lengua castellana generalmente, donde quiera que no se practique, cuidando de su cumplimiento las Audiencias y las Justicias respectivas, recomendándose también por mi, el consejo a los Diocesanos, Universidades, y Superiores Regulares para su exacta observancia, y diligencia en extender el idioma general de la Nación para su mayor armonía y enlace recíproco.

A partir del 1768, es va prohibir l'edició de llibres en català, tot i que va publicar-se algun sota llicència eclesial. A més, des del 1772, els llibres de contes també havien de realitzar-se obligatòriament en llengua castellana. En conseqüència, des de 1768 i fins la segona meitat del segle XIX, l'ús de la llengua castellana va consolidar-se en l'administració pública i eclesiàstica, en l'ensenyament superior, en la literatura i la ciència, i en el procés de substitució del llatí com a vehicle de la cultura.

La llengua catalana en el segle XVIII

Com és sabut, la repressió borbònica sobre Catalunya després de la desfeta de 1714, no només es va limitar al camp social i polític, sinó que va fer-se extensiva a la cultura i la llengua. D’aquesta manera, després de la derrota catalana es va dur a terme una repressió cívica, l’extinció d’antigues tradicions i costums i, sobretot, va realitzar-se una repressió cultural i lingüística amb un programa de progressiva introducció del castellà a les escoles. 
En aquest sentit, és evident que en el segle XVIII, la llengua catalana, va veure'es cada cop més reduïda a l'esfera familiar, tot distanciant-se de la cultura i la literatura superiors.
La llengua constituïa un tret significatiu de la personalitat nacional i, com a tal, un obstacle per a la dominació del país per les noves autoritats borbòniques. Per exemple, en una instrucció de 1716 dirigida als corregidor, José Rodrigo Villalpando, fiscal del Consell de Castella, recomenava que els judicis, l'ensenyament i l'educació religiosa es fessin exclusivament en llengua castellana:

La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande y es una señal de dominación o superioridad de los príncipes o naciones […]. Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y necesita tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la nación, como el de los catalanes, es tenaz, altivo y amante de las cosas de su país.

Influència catalana sobre el vocabulari castellà

"La influència catalana sobre el vocabulari castellà va ésser avassalladora a l'Edat Mitjana", escriu Joan Coromines. "Sense entrar en detalls, puc acontentar-me amb afirmar, que una bona meitat del vocabulari nàutic castellà ve de Catalunya": no en degué ésser altra la causa que l'hegemonia de Catalunya en les coses de la mar. 

Mots com nao, buque, bajel, gobernalle, avante, timonel, zozobrar, velamen i molts altres, són mots d'origen català. Però no és això sols: com diu Coromines, "a través del castellà, molts d'aquests mots s'han estès després al portuguès i a molts altres idiomes". 

Una llista de catalanismes en altres camps del vocabulari castellà ha estat jutjada tan inacabable pel perfecte coneixedor que és de la matèria en Joan Coromines, que ha hagut de limitar-se a citar, a l'atzar de la memòria, només uns quants mots com ara: mercader, merceria, pila (munt de mercaderies), en orre, a granel (antiga mostra de la nostra expansió comercial); pelaire, frazada, vellori (mostra de l'expansió dels nostres teixits); disfrazar, cohete, naipe (exemple de la inventiva catalana en els jocs de divertiment). 

En les antigues colònies americanes, on també van acabar per instal·lar-se els catalans i on han continuat instal·lant-s'hi en gran nombre, el català ha influït també en el llenguatge, com no podia ésser altrament, especialment a Cuba i Puerto Rico, on són registrades entre altres, paraules com vegada,

alioli, bolanchera, caray, chinchín, devantal, encetar, faena, punta, sardinel o sardinet, etc.