Llibertat

Montjuïc. Barcelona

La llibertat, per tendència natural, refusa les parcel·lacions. Tendeix al tot o al no-res. És per això que els invasors no acaben d'entendre que mai en tinguem prou i que quan ens donen fins aquí volem fins allà. I sempre més enllà.

I és que la llibertat ni es pot concedir, ni és a la venda, ni caduca. Es pot, això sí, i mala experiència en tenim els catalans i les catalanes, constrènyer, combatre, embrutar, escarnir i arrabassar. Però, a dreta llei, són accions de força, de coacció, que no militen en el camp de la raó. 

A l'invasor li queda, per anar entretenint la seva follia, bombardejar Barcelona cada cinquanta anys i preparar els canons per als propers cinquanta. Galdosa feina política, com hi ha món!

* Jaume Rodri

La terra

La terra és la base de l'edifici on s'assenta la vida d'un poble; n'és l'element més estable i permanent. Les seves gèneres neixen, viuen i moren damunt d'ella. Passen. Però ella resta, per rebre i nodrir les noves generacions, per afaiçonar-les i formar-les, per donar-los una de les condicions primeres de la seva comunitat i de la seva solidaritat: haver nascut en el mateix indret del món. La seva força és tan vigorosa, que fins i tot les gents que hi arriben, provinents d'altres terres, acaben per ésser-ne influïdes i adaptades, a vegades a desgrat d'elles mateixes; no cal dir els seus descendents, que ja no hi són estranys, ans en són fills.

* Manual d'història de Catalunya