Llibertat

Montjuïc. Barcelona

La llibertat, per tendència natural, refusa les parcel·lacions. Tendeix al tot o al no-res. És per això que els invasors no acaben d'entendre que mai en tinguem prou i que quan ens donen fins aquí volem fins allà. I sempre més enllà.

I és que la llibertat ni es pot concedir, ni és a la venda, ni caduca. Es pot, això sí, i mala experiència en tenim els catalans i les catalanes, constrènyer, combatre, embrutar, escarnir i arrabassar. Però, a dreta llei, són accions de força, de coacció, que no militen en el camp de la raó. 

A l'invasor li queda, per anar entretenint la seva follia, bombardejar Barcelona cada cinquanta anys i preparar els canons per als propers cinquanta. Galdosa feina política, com hi ha món!

* Jaume Rodri

Amor a la pàtria

Cambrils

Aquest amor que sentim els catalans i les catalanes cap a la nostra terra, és un sentiment que com pretenen alguns, cal extirpar? un sentiment del què cal avergonyir-nos?

L'amor a la pàtria és un sentiment natural, com l'amor dels pares als fills. 

Si aquest sentiment de l'amor és essencial, perquè és una força essencial de la vida: estimar als teus fills, també l'amor a la pàtria ho ha de ser i ho ha de ser ara més que mai!!!

Amor a la pàtria sense agressivitat, sense odi cap a l'estranger, sense voracitat de domini, desconeixença i menyspreu cap als altres que estimen a la seva pròpia pàtria. 

Posseir un territori, privilegiat com el nostre és, per a un poble, com una benedicció de Déu. 

Prou que t'estimo, lleial Catalunya, 

per sobre totes les coses del món.

* Oda a la Pàtria de Bonaventura Carles Aribau.