La moneda independent

Moneda de cinc rals de procedència desconeguda. Del Museu Episcopal de Vic

El Museu Episcopal de Vic, exposa una peça de plata de cinc rals, prova de la moneda que va encunyar la Catalunya independent del 1641. Durant la Guerra dels Segadors (1640-1652) es van produir canvis significatius en la moneda catalana, que reflecteixen l'evolució del conflicte. 

L'any 1641 Catalunya, es va declarar independent, cosa que queda reflectit en l'anvers de les monedes.

Segons exposa el Museu vigatà, les necessitats generades per la guerra van provocar que diverses poblacions, obrissin tallers monetaris, que van encunyar seguint el model de Barcelona, però posant al revers el nom, i de vegades l'escut de la ciutat emissora. Una d'aquestes poblacions va ser Vic, que va fer gravar el seu escut i el nom de la ciutat. 

L'escut de la ciutat de Vic, encunyat al revers de la moneda. Foto: Museu Episcopal de Vic

Així s'ha fet un poble

Antoni Gaudí. Barcelona

Perdre una guerra, no vol pas dir perdre la raó de ser. Perdre una i mil guerres afegeix dolor però no erosiona la raó. El cas és que, passats i passat debatuts, som. 

Som una nació mancada de reconeixement oficial. De moment. Quantes evidències, però, han trigat anys i panys a obtenir el reconeixement! És qüestió, gairebé sempre, de mantenir pacientment l'autoafirmació. Ni que sigui en veu baixa. 

Passen reis; passen èpoques; passen modes; passen grans teories; passen lentes, milers de penúries; passen, també, les traïcions... i darrere de cada moment històric, petit o gran, aflora de nou la incombustible flama de la nostra raó col·lectiva. Mil·lenària raó cuita a foc molt i molt lent. Hores i més hores d'amassament comunitari, juxtaposant-se milions i milions de mans, en una llarga cursa de relleus inacabable. L'un a l'altre ens passem el mos de raó que coneixem i estimem. Sense dir-nos gran cosa. Així s'ha fet un poble. El nostre.

*  Jaume Rodri