Himne a la nostra parla

Catalunya i València, 

Mallorca i Rosselló, 

les branques són d'un arbre 

que al món no té parió. 

Són d'una pàtria sola 

des de la creació. 

La  nostra parla és una 

i és un nostre braó. 

Tenim un mar que és nostre 

que el mar ningú ens el pren.

La terra, quina toia, 

avui i eternament! 

El sol ens besa l'ànima 

i ens fa la sang bullent. 

Primer surt per nosaltres, 

després se'n va a ponent. 

Nobles i grans com fórem 

el món ens hi veurà. 

Volem records d'enrera, 

més endavant marxar. 

On són les races lliures 

la nostra hi anirà 

i al poble que badalli, 

el nostre esclafarà. 

Germans de Catalunya, 

germans del Rosselló, 

de València i Mallorca, 

som terra de saó. 

Un temps amb sang regada, 

demà, no ho sabem, no! 

Cridem en nostra parla: 

Visca nostra nació.

Àngel Guimerà

Així s'ha fet un poble

Antoni Gaudí. Barcelona

Perdre una guerra, no vol pas dir perdre la raó de ser. Perdre una i mil guerres afegeix dolor però no erosiona la raó. El cas és que, passats i passat debatuts, som. 

Som una nació mancada de reconeixement oficial. De moment. Quantes evidències, però, han trigat anys i panys a obtenir el reconeixement! És qüestió, gairebé sempre, de mantenir pacientment l'autoafirmació. Ni que sigui en veu baixa. 

Passen reis; passen èpoques; passen modes; passen grans teories; passen lentes, milers de penúries; passen, també, les traïcions... i darrere de cada moment històric, petit o gran, aflora de nou la incombustible flama de la nostra raó col·lectiva. Mil·lenària raó cuita a foc molt i molt lent. Hores i més hores d'amassament comunitari, juxtaposant-se milions i milions de mans, en una llarga cursa de relleus inacabable. L'un a l'altre ens passem el mos de raó que coneixem i estimem. Sense dir-nos gran cosa. Així s'ha fet un poble. El nostre.

*  Jaume Rodri

Carnet de Nacionalitat Catalana

El carnet de nacionalitat catalana diu en el seu decàleg:

1.- Catalunya és la teva terra. Aquesta és la teva nació.

2.- La terra és sagrada. Traïdor qui gosi profanar-la.

3.- Llengua, història, comarques, ecologia, folklore, institucions i festes nacionals són el teu patrimoni: guarda'l gelosament i enriqueix-lo.

4.- No et venguis Catalunya, ni per partidisme, ni per diners, ni per cap mena de poder... ni per res.

5.- No matis ni atropellis en nom de cap consigna. No et deixis matar ni atropellar perquè sí.

6.- No regategis el dret de ser català a cap ciutadà. Tots els qui estimen la terra tenen dret a reclamar-la com a seva.

7.- No imposis a ningú la teva nacionalitat. Catalunya és terra de llibertat.

8.- No t'enlluernin aventures forasteres. Catalunya és el teu camp de treball. Això no et priva d'ésser solidari amb tots els homes i dones.

9.- No serveixis els enemics del teu poble. Són enemics de tots els pobles del món.

10.- Sigues crític: Catalunya no és la terra millor, és simplement la teva.