La iniciativa va partir del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), com a resposta a la campanya contra la normalització lingüística de la Mancomunitat de Catalunya i, en concret, com a mostra de rebuig al discurs anticatalanista del senador Antonio Royo.
L'any 1915, es va produir un incident en un tràmit judicial a l'Audiència. L'advocat de l'Estat es va negar a tramitar el recurs al·legant la presència de documents redactats en llengua catalana.
El senador per Valladolid, Antonio Royo Villanova, se'n va fer ressò d'aquest cas i va denunciar el fet que la Diputació de Barcelona redactés en català, els expedients administratius de caràcter oficial.
A la sessió del 22 de novembre, d'aquell any, Royo va plantejar la qüestió, tot adreçant-se al ministre de Governació:
"¿Conoce S.S. la práctica seguida en la Diputación provincial de Barcelona, práctica que por lo continuada ha llegado a convertirse en corruptela, de redactar los expedientes administrativos en idioma catalán?
El discurs de Royo, va ser una arenga contra Catalunya i contra la llengua catalana. En un escrit anterior, Royo, ja havia presentat la llengua com l'aspecte més greu del "problema catalán" i va arribar a dir que "el catalán se expresa siempre en su idioma, sólo para molestarnos".
Miquel Duran, en un article titulat "Diada de la Llengua", acaba amb aquestes paraules:
"La nostra festa pot considerar-se com el primer acte públic fet a Mallorca, adressat a homenatjar la Llengua Catalana, i d'això n'estam orgullosos, això ens dóna coratge per cultivar cada dia més la llengua materna i publicar nostro periodiquet, que amb un nom o altra, ja mereix per la seva edat, anar vestit de llarg, per entrar a una joventut plena d'energies i de nobles afanys. Tot sia per bé de la Llengua Catalana i de la Mare Pàtria".
Una efemèride com aquesta, mereix ser recordada.