Abric Romaní

Abric Romaní

La importància de aquest registre arqueològic de l'Abric Romaní, ha fet que en l'actualitat sigui un dels principals jaciments arqueològics europeus del paleolític mitjà, i que els resultats de la recerca d'alt nivell científic que s'hi porta a terme esdevinguin claus per caracteritzar i entendre com vivien els grups neandertals que poblaren Europa ara fa entre 80.000 i 40.000 anys. També han estat recuperades eines fetes sobre os i, de forma especialment destacable per la seva excepcionalitat, instruments realitzats amb fusta d'una antiguitat de 50.000 anys. La singularitat del dipòsit sedimentari de l'Abric Romaní ha afavorit que aquest sigui un dels pocs jaciments del món que conservin la fusta de cronologies tan antigues. Dels objectes de fusta recuperats en destaquen un tronc d'arbre de tres metres de llarg aportat intencionadament a l'hàbitat i situat al costat d'un fogar, un trespeus i diversos instruments treballats com són estaques apuntades, petits punxons i safates.

Dona amb imaginació

Dona amb imaginació
Resolta i amb bon cor
Tota d’un cop ha trobat la solució…

Els primers indicis de poblament a Catalunya

Els primers indicis de poblament a Catalunya es remunten a 1.200.000 anys i són representats per una indústria primitiva. Però la primera troballa anatòmica té tan sols 450.000 anys d’antiguitat. Va ser descoberta a la Cova de l’Aragó (Talteüll, Rosselló). Es tracta de les restes del crani d’un individu jove corresponent als preneandertals, grup al qual també pertany la mandíbula trobada a Banyoles i que data de fa 100.000 anys.

La masovera

Dibuix realitzat per Ramón Faro

1. La masovera se'n va a mercat. (bis) 

El mercat és el dilluns,

el dilluns en compra llums. Llums!
O-lai-la! La masovera, la masovera. 
O-lai-la! La masovera se'n va al mercat!

2. El dimarts en compra naps. Llums, naps.

3. El dimecres compra nespres.
Llums, naps, nespres.

4. El dijous en compra nous.
Llums, naps, nespres, nous.

5. El divendres faves tendres.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres.

6. El dissabte tot s'ho gasta.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s'ho gasta.

7. El diumenge tot s'ho menja.
Llums, naps, nespres, nous, faves tendres, tot s'ho gasta, tot s'ho menja.

* Popular catalana. 

L’Aplec de Sardanes

Sardana voladora

N’és la nostra dansa

l’alè de la terra,

més viva que l’aire

que el mar i que el vent

i tot Catalunya

respira com ella

i se’n fan ballades

a on hi cap tothom.

Per totes les viles

pobles i masies,

jovent i mainada

ja tendres o vells

esperen ansiosos

el torn de diada

que uneix la contrada

al crit de l’aplec.

Tots els anys com a premi

una d’eixes viles

vesteix de pubilla

el més gran honor

ser-ne la regina

de la nostra dansa

i en la gran rotllana

unir-nos a tots.

L’aplec és el símbol

de l’ànsia d’un poble

que viu i treballa

donant-se les mans,

l’aplec és l’anhel

d’arrel i fermesa

d’una raça noble

que mai morirà.-

* Simó Granollers i Batlle.

Mongetes amb botifarra

Mongetes amb botifarra

Des del pla a la muntanya

des del mar fins a ciutat,

les mongetes amb botifarra

molt de renom han guanyat;

no és un plat estrambòtic

són productes de la terra,

mongetes de la planúria

i botifarres de la serra;

s’ha perdut de la memòria,

ni llibre ni home vell

sap a que es deu la fal·lera

que tothom en sent per ell;

però no queda pas cap dubte

de que sa importància és tal,

gairebé d’ell es pot dir-ne

que n’és el plat nacional;

per fer feliç a un català

no crec que hi hagi millor,

que mongetes amb botifarra

i un porró de vi ben bo.-

Simó Granollers i Batlle

La Sardana

Dansa catalana, que ballen un nombre indeterminat de balladors agafats per les mans formant una rodona. Avui us deixem "La Santa Espina".

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, lo riu, la planta
canten la lluna i el sol.
I tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

* Música d'Enric Morera  
Lletra d'Àngel Guimerà