Actituds de l'emigrant, a un país estranger, per millorar la convivència

Tota persona que emigra a un país estranger es veu obligada a prendre algunes noves actituds en relació amb aquest país per simple imperatiu de convivència. 

Fonamentalment, s'hi poden distingir tres passos consecutius: 

1. Incorporar-s'hi: Això vol dir que ha de veure amb simpatia tota aquella varietat de "coses noves i estranyes". El que no pot fer és indignar-se davant la sorpresa de tota "novetat" amb la qual topa: llengua, costums, festes, etc. Els indígenes són a casa seva. No se'ls pot fer canviar, encara que aquest, pensi que el que ell porta sigui molt millor.
2. Integrar-s'hi: Això vol dir no tan sols afegir a aquella nova societat un cos material estrany, el seu. Cal que tot el jo formi part d'aquella societat, com un ciutadà més. Sense diferenciar-se del conjunt. És a dir, treballar com tothom, donar-se d'alta en algun sindicat, formar part d'alguna associació les finalitats de la qual ell també sent seves, celebrar les festes pròpies o els costums del país que l'ha acollit, i aprendre'n la llengua i parlar-la amb els indígenes. Que en tot el que és visible no el puguin distingir com a estrany o foraster, allà on viu, com a nova i definitiva residència. 
3. Assimilar-s'hi: Això vol dir que la persona immigrant queda tan absorbida pel nou clima vital d'aquest país que fins i tot arriba a oblidar la seva pàtria i la seva cultura i passar realment, i interiorment, a ser un membre més de la comunitat. Aquest pas, per principi, no es pot recomanar i encara menys exigir. Seria antinatural. L'immigrant és bo que mantingui el seu amor a la seva pàtria i enyori els records de la seva infantesa i joventut del seu poble. És bo que en família mantingui la cultura del seu país i que amb altres immigrants es trobin per cultivar-la, i, si hi ha capacitat, es faci alguna aportació d'interès del seu país d'origen. L'assimilació l'hauran de fer, si volen, els fills o filles, o els néts o nétes dels immigrants, que ja han nascut al país en el qual els seus pares s'integraren. 

Tenir clars aquests tres passos fonamentals ens pot ajudar a conviure.